Títol original: Aka Freud, the secret passionAny: 1962
Duració: 139 minuts
Director: John Hutson
Guió: Wolfgang Reinhardt & Charles A. Kaufman
Música: Jerry Goldsmith
Actors: Montgomery Clift, Susannah York, Larry Parks, Susan Kohner, Eileen Herlie, Fernand Ledoux, Eric Portman, David McCallum,
Premis: al 1962, dos nominacions al Oscar: millor guió i banda sonora original
Gènere: drama / biogràfic
Sinopsis
Pel·lícula biogràfica que descriu a partir de 1885, cinc anys de la vida del psicòleg vienès Sigmund Freud (1856-1939). En aquella època molts dels seus companys de professió rebutjaven la idea de tractar pacients amb histèria, perquè creien que simplement era una simulació per cridar l’atenció. Freud utilitzava la hipnosis per trobar les raons d’aquestes psicosis. A la pel·lícula, la seva pacient es una jove que refusa veure aigua i que sempre es turmentada per el mateix malson.
Fases psicosexuals segons Freud
- La fase oral: esta relacionada amb la funció oral alimentícia. L’infant troba un plaer en l’acte de succionar i alimentar-se. La succió, a més, encara que no impliqui incorporació d’aliment- com per exemple succionar el xumet- és una primera via de descàrrega de les tensions del nen/a. La sensibilitat de la mare a les necessitats de l’infant serà important en aquesta fase. La “pèrdua del pit” es a dir, reconèixer que l’infant ja “s’ha fet un xic gran” i ja no li cal el pit o el xumet per tranquil·litzar-se pot ser viscut amb angoixa per alguns nens, depenent de com hagi après l’infant a regular-se i de la relació que hagi establert amb la mare.
- La fase sàdica-anal: està relacionada amb la funció del control d’esfínters. L’infant, que fins ara no podia controlar aquesta part del seu cos, comença a experimentar que pot controlar el procés de micció i defecació. Però no és fàcil i requereix aprenentatge. El nen pot desenvolupar fantasies de ser un “nen dolent” o un “nen brut”, començar a relacionar aquestes zones erògenes amb “quelcom dolent o fastigós”. Pot utilitzar aquest control per fer enfadar als pares etc. El conflicte amb els pares per aquest aprenentatge pot viure’s amb agressivitat. Per això es parla de fase sàdica-anal.
- La fase fàl·lica: L’infant descobreix els genitals, la diferència dels sexes. Es l’etapa de “jugar a metges” etc. El nen pot masturbar-se i sentir por o culpabilitat per fer-ho. En aquesta fase té lloc el celebrat “complex d’Èdip” i “complex d’Electra”. El complex d’Èdip o d’Electra (Èdip pels nens, Electra per les nenes), esdevé entre els 3 i 5 anys de vida, quan l’infant comença a descobrir la relació triangular. Es a dir que el seu món no l’ocupa només la relació mare-fill/a sinó que hi han altres persones molt importants també, com el pare. L’infant pot sentir gelosia d’aquest pare que es posa al mig de la mare i ell. Pot sentir que està molt enfadat amb aquest pare, fins i tot pot tenir sentiments destructius vers ell. Tanmateix el nen s’adona que també estima molt aquest pare i que no pot pas odiar a aquell que també estima tant. El nen en el seu procés de fer-se gran, s’adonarà que la mare té una relació íntima i especial amb el pare i que ell, haurà d’abandonar al ritme d’anar-se fent gran aquesta relació tan unida i física amb la mare. En el cas de la nena és molt semblant. Tanmateix Freud va veure que les nenes necessitaven i volien provocar “l’admiració” del pare. I que la mare era percebuda, a vegades, com una competidora en l’atenció masculina. El conflicte també emergeix perquè no es poden tenir sentiments negatius vers la mare que és l’objecte d’amor primordial. Les nenes, al fer-se grans, ja no desitjaran l’aprovació i admiració paterna. Tan nens com nenes, a l’adolescència, es giraran vers noves figures amb qui canalitzar la necessitat d’amor i tendresa que inclourà la dimensió física i sexual.
- Període de latència: Cap a l’edat de 6/7 anys, l’infant s’adona que les qüestions sobre el sexe no són de “bona educació”. Dirigeix la seva atenció cap a altres coses i no vol sentir a parlar d’això. Es l’època que els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes i s’enfaden si els hi parlen de novies etc.
- La fase genital: A la pubertat reapareix l’interès per la sexualitat que ja es comença a orientar cap a la seva finalitat reproductiva i ja té connotacions pròpies d’una sexualitat adulta. En la recerca de l’objecte sexual, el tipus de vinculació afectiva que s’ha tingut amb els pares pot jugar un paper important. La relació entre neurosi i teoria de la sexualitat queda ben reflectida.
Complexe d’èdip
Durant la tercera etapa de les fases psicosexuals d’un infant és la fase fàl·lica, on l’infant descobreix els genitals i la diferència dels sexes. El nen pot masturbar-se i sentir por o culpabilitat per fer-ho. En aquesta fase té lloc el celebrat “complex d’Èdip” i “complex d’Electra”. El complex d’Èdip o d’Electra (Èdip pels nens, Electra per les nenes), esdevé entre els 3 i 5 anys de vida, quan l’infant comença a descobrir la relació triangular. Es a dir que el seu món no l’ocupa només la relació mare-fill/a sinó que hi ha altres persones molt importants també, com el pare. L’infant pot sentir gelosia d’aquest pare que es posa al mig de la mare i ell. Pot sentir que està molt enfadat amb aquest pare, fins i tot pot tenir sentiments destructius vers ell. Tanmateix el nen s’adona que també estima molt aquest pare i que no pot pas odiar a aquell que també estima tant. El nen en el seu procés de fer-se gran, s’adonarà que la mare té una relació íntima i especial amb el pare i que ell, haurà d’abandonar al ritme d’anar-se fent gran aquesta relació tan unida i física amb la mare. En el cas de la nena és molt semblant. Tanmateix Freud va veure que les nenes necessitaven i volien provocar “l’admiració” del pare. I que la mare era percebuda, a vegades, com una competidora en l’atenció masculina. El conflicte també emergeix perquè no es poden tenir sentiments negatius vers la mare que és l’objecte d’amor primordial. Les nenes, al fer-se grans, ja no desitjaran l’aprovació i admiració paterna. Tan nens com nenes, a l’adolescència, es giraran vers noves figures amb qui canalitzar la necessitat d’amor i tendresa que inclourà la dimensió física i sexual.
Mitologia Grega: Mite d’èdip
Quan Laios, fill de Làbdac, va arribar al tron de Tebes es va casar amb Iocasta, però un oracle el va advertir que no tingués descendència perquè, si engendrava cap fill, ell moriria a les seves mans. Durant molt de temps Laios va evitar les relacions sexuals amb la seva esposa, fins que un dia, ebri, va desobeir l’oracle. Per evitar l’acompliment de l’oracle, Laios va decidir exposar l’infant després de travessar-li amb unes agulles els turmells amb l’esperança que ningú arreplegués un nen malferit. Un pastor al seu servei el va abandonar en el mont Citeró, on el va recollir un altre pastor corinti. Aquest el va lliurar al rei de Corint, Pòlib, i la seva esposa Mèrope. Com que al cap de molts anys el matrimoni romania estèril, el van adoptar com a fill propi després de guarir-lo de les seves ferides dels peus, per causa de les quals el van anomenat Èdip, nom que en grec es pot interpretar com a "peus inflats".
Així és com Èdip creix creient que és el fill dels reis de Corint, fins que un dia un embriac l’anomena fill adoptat. L’endemà Èdip pregunta els seus pares, que se’n mostren indignats, però el noi, encara inquiet, emprèn un viatge a Delfos per consultar l’oracle d’Apol·lo. L’oracle li fa saber el seu esfereïdor destí: matar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Aterrit i, malgrat tot, convençut encara que els seus pares són Pòlib i Mèrope, no torna a Corint, sinó que fuig en una altra direcció. Al cap de poc troba, en una cruïlla de camins, un ancià acompanyat d’una escorta, que li exigeix pas al seu carro. Intenten apartar-lo per la força i en la lluita que s’inicia llavors Èdip mata l’ancià i els seus homes llevat d’un que aconsegueix fugir.
Èdip reemprèn el seu camí i arriba finalment a Tebes, assolada per l’Esfinx, un terrible monstre amb rostre de dona, cos de lleó i ales, que proposa enigmes i devora els qui no reeixen a resoldre’ls. Com que un oracle havia predit que Tebes s’alliberaria del monstre quan algú endevinés l’enigma, Creont, germà de Iocasta i regent de la ciutat des de la recent mort de Laios, havia ofert la mà de la reina vídua a qui en donés la resposta encertada. Així, quan l’Esfinx planteja a Èdip l’enigma -"Quin ésser dotat d’una sola veu té successivament quatre, dues i tres potes?", - ell respon: l’home, que en la infantesa camina a quatre grapes, en la maduresa sobre dues cames i en la vellesa s’ajuda amb un bastó. En sentir la solució correcta, l’Esfinx, desesperada, es mata llançant-se daltabaix d’un penya-segat.
Creont compleix la seva promesa: Èdip es casa amb Iocasta i esdevé així rei de Tebes. Durant anys el seu regnat és feliç: del matrimoni neixen dos fills -Etèocles i Polinices- i dues filles -Antígona i Ismene- i Èdip és un governant just i savi, estimat pels seus súbdits. Tanmateix un dia la sort canvia i és aquí on comença l’Èdip rei de Sòfocles: una violenta pesta assola Tebes provocant la mort de molts dels seus habitants. Èdip envia a Delfos Creont per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Pòlib li confessa que el va recollir d’infant i el servent supervivent de Laios resulta ser el mateix pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobreix que el seu destí s’ha acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-lo: ha mort el seu pare i s’ha casat amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, es suïcida penjant-se, mentre que Èdip es treu els ulls per no veure els seus crims i és desterrat per Creont, que assumeix la regència de Tebes.
Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona. La seva fi és narrada per una altra tragèdia de Sòfocles: arribarà a Colonos, a l’Àtica, on serà acollit pel rei Teseu. Emparat per aquest, no cedeix a les reclamacions que torni a Tebes per part del seu cunyat i els seus dos fills, per beneficiar la ciutat de Cadmos de l’acompliment de l’oracle segons el qual la terra on sigui enterrat Èdip serà afavorida pels déus. Després de maleir els seus dos fills i Creont, Èdip deixa feliçment el món dels vius.
Conclusions
És molt important saber les fases psicosexuals per les quals passa un nen durant el seu creixement. D’aquesta manera es poden entendre els seus actes, veure que tots experimenten les mateixes etapes sigui més ràpid o necessitin més temps i controlar el seu correcte desenvolupament. Al principi d’aquesta pràctica incloc un video que fa una breu explicació sobre les diferents etapes: fase oral, fase sàdica-anal, fase fàl·lica, període de latència i fase genital.
He vist la pel·lícula “La passió secreta d’en Freud” es tracta d’un documental sobre la biografia de Sigmund Freud. Mostra tots els temes sobre els que es va interessar Freud. Quan vàrem estudiar el complexe d’èdip a l’assignatura de desenvolupament i cultura, em va cridar l’atenció. No havia sentit mai aquest nom com a tal, però si que havia sentit aquella dita popular: els nens son més de la mare i les nenes més del pare. Ara entenc el perquè. Un altre motiu per decidir-me a triar aquest tema va ser que al final de la pel·lícula “la passió secreta” quan Freud esta explicant-ho genera una gran revolució entre els seus companys de professió.
El fet de no superar el complexe d’èdip significa una greu pertorbació evolutiva de la neurosis. Pot provocar al llarg de la vida de la persona una sensació d’incomoditat davant qualsevol experiència sexual, donat que es pot associar amb culpables desitjos d’incest durant la infància.
<<Ningún crítico es más capaz que yo de percibir claramente la desproporción que existe entre los problemas y la solución que les aporto. SIGMUND FREUD>>
Bona feina, Yaiza!
ResponElimina