MECANISMES DE DEFENSA

A Finals del S. XIV i a principi del S.XX  hi havien dos grans forces en psicologia:

CONDUCTISME	PSICOANALISIS
Pavlov Watson Skinner	Wundt James Freud

Sigmund Freud fou un metge interessat per la neurologia.   Li va interessar la histèria, que es tracta d’una manifestació física d’elements que es troben a l’inconscient; sense cap lesió física aparent. En principi la histèria només s’atribuïa a dones. Tot i que a la primera guerra mundial hi havien soldats que presentaven histèria, sense haver estat lesionats per alguna arma de foc. 

Freud i Charcot,  es varen adonar que en estat d’hipnosi, els malalts amb histèria superaven la paràlisis. Quan aquests sortien de la hipnosi tornaven a presentar paràlisis. Per aquest motiu, Freud abandonà l’estudi de la hipnosi.

Freud desenvolupa la teràpia psicoanalítica o psicoanàlisi. No és ciència. La persona ha de prendre consciència del problema i parlar-ne lliurament. A partir d’aquí, Freud, analitzava e interpretava el discurs.  

1ª TEORIA

Les persones en estat hipnòtic superen la paràlisi, però en estat de vigília no ho recorden. Això porta a Freud a pensar que dintre de la persona hi han dues entitats:

·        Conscient: 1/7 ho percebem

·        Inconscient: 6/7 no en som conscients: impulsos, desitjos, records experiències viscudes...

No tenim control absolut de tot el que ens passa pel cap. Una petita franja del material inconscient, es revela de forma directe a la part conscient, anomenada Pre-conscient. Freud es centra molt en els somnis per intentar entendre el pre-conscient.

2ª TEORIA

Existeixen tres entitats:

1.      ID (ello): quan naixem ja ho tenim. Aquesta entitat es mou pel principi del plaer. El nen no té en compte als altres, busca el seu benestar immediat (si té gana menja sinó plora..). Realitza una reclamació immediata de les seves necessitats de forma egoista= model de persona.

2.      EGO (jo): cap als dos anys, la personalitat guanya en complexitat. Els nens es fan conscients que en ocasions no poden satisfer les seves necessitats de manera immediata: principi de realitat. La realitat xoca amb el desig.  Aquesta entitat ens acompanya tota la vida.

3.      SUPER JO (super jo): Freud diu que aquesta entitat neix de l’educació. En canvi, d’altres pensen que es innat. Cap als tres anys, es comencen a tenir en compte les altres persones: consciència moral. Això ens fa sentir culpables si ens plantegem una cosa que no està be. Es pren consciència de que no tot està be, “la fi no justifica els medis”. La psicopatia: no es té empatia ni remordiments, significa que no s’ha desenvolupat be el super ego.

L’ Ego desenvolupa mecanismes de defensa per protecció.

TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL

-          Fase oral: s’obté paler per la boca. Pot provocar fixacions, per exemple, si a un bebè se li retira el pit pot arribar a desenvolupar desconfiança.

-          Fase anal (2-3 anys): la satisfacció prové dels esfínters mitjançant el seu control. Per exemple, un nen molt reprimit en aquests sentit pot ser avariciós.

-          Fase fàl·lica (3-6 anys): els nens/es descobreixen que són diferents. El plaer és obtingut a través dels genitals. En aquesta fase trobem el complexe de Deep en nens i el complexe d’electra en nenes.

-          Fase de latència (6-12 anys): les relacions són normals, és una preparació a l’entrada de la fase final.

-          Fase genital: hi trobem la maduració sexual. No serà normal si a les fases anteriors em trobat fixacions.

Freud fa servir aquestes etapes per explicar el desenvolupament humà.

CARL JUNG

Psiquiatre de molt de prestigi que va donar suport a Freud, quan aquest es trobava a l’abisme, però després se’n va separar. Es caracteritzava per ser molt esotèric: llegendes, alquímia, somnis repetitius.. Va fer els primers testos associatius, que consisteixen en mostrar diferents paraules a la persona i aquesta ha de respondre amb el primer que se li passi pel cap. Li interessaven algunes paraules com: mare, mort i plaer.. introduïa aquestes paraules als testos i les analitzava.

Jung introdueix els conceptes de:

-          Introversió: actitud típica que es caracteritza per la concentració de l'interès en els processos interns del subjecte.

-          Extraversió: una actitud típica que es caracteritza per la concentració de l'interès en un objecte extern.

-          Inconscient col·lectiu: element comú transmès genèticament. Els elements dels somnis s’assemblen en gent de diferents cultures “arquetips”.

MECANISMES DE DEFENSA

Són dispositius interns  que desenvolupa l’Ego  per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

La filla d’en Freud, Anna, al 1966 va proposar un llistat de tipus de mecanismes de defensa:

1.      Repressió: Freud el considerava el més important. També el varen anomenar de Defensa. Aquest mecanisme manté oculta una situació  dolorosa per a la persona, ella no s’anadona.

2.      Negació: consisteix en negar-se a creure que un esdeveniment amenaçador o advers va tenir lloc o que una determinada situació va existir. Igual que la repressió, la negació intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu en cor d’afrontar.

3.      Projecció: és el mecanisme a través del qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateix. La persona descarrega, ni que sigui parcialment, el seu impuls, en tan que també s’oculta a si mateixa els sentiments que poden resultar amenaçadors.

4.     Racionalització: la persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.

5.     Intel·lectualització: consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.

6.      Formació reactiva: un forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasis en el seu oposat.

7.     Regressió: és el mecanisme que actua davant de dificultats, per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, en les quals havia experimentat una fixació.

8.     Desplaçament: consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, donar que així es redueix  l’ansietat.

9.     Sublimació: és el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.  

SET PECATS CAPITALS

Emocions i experiències humanes

Exercici pràctic: buscar una sortida constructiva ( jo i almenys una persona més sortim beneficiades). Buscar una altre sortida destructiva (l’altre gent surt perjudicada).

·         IRA

Constructiva: fer exercici

Destructiva: fer mal als familiars

·         LUXÚRIA (impuls sexual)

Constructiva: descarregar l’impuls sexual escrivint novel·la eròtica

Destructiva: abusar sexualment d’algú

·         GULA

Constructiva: cuinar per els altres

Destructiva: robar menjar

·         PERESA

Constructiva: prendre el sol

Destructiva: no realitzar les teves obligacions

·         SUPÈRABIA (ser competents)

Constructiva: ajudar a una senyora gran el carrer que té dificultats  

Destructiva: posar entrebancs a la feina dels altres qüestionant molts aspectes del seu treball

·         AVARICIA

Constructiva: recollir molts diners per una ONG

Destructiva: que un nen petit reculli tots els caramels que tiren els reis perquè els altres nens no n’agafin.

CONCLUSIONS

La psicoanàlisi no em sembla una teràpia efectiva. Fer que una persona prengui consciència d’algun problema concret és complicat. Amb algunes persones podria ser una bona teràpia, però amb altres, ja sigui per el seu caràcter tancat o perquè no són conscients de que tenen un problema; és més difícil. També podem incloure les pors, els prejudicis i la falta de confiança que tenim les persones. Hi ha gent que no vol sentir a parlar del psicòlegs.

Els mecanismes de defensa els podem trobar en moltes situacions i en la majoria de les persones; ja que són inconscients i automàtiques. Com va dir Freud en el seu primer plantejament, de 6/7 no en som conscients. Si conxéssim aquesta part desconeguda, de la qual tothom en parla i ningú en sap que és, podríem saber el motiu dels nostres actes. Si aconseguim algun dia saber més sobre l’inconscient crec que quedaríem parats, cosa que ara ni imagino i al qual hi tinc molt de respecte.