CAUSALITAT CIRCULAR

Fins ara es considerava a la persona aïllada del seu entorn. El problema era intern de la persona.

ENFOCAMENT SISTÈMIC

A l’enfocament sistèmic, el problema no és de l’individu sinó del conjunt de relacions que estableix. Es parla del “pacient identificat”. La persona manifesta internament senyals o indicadors que manifesten que el context en el que es troba no és saludable. Si canvia a un context saludable deixa de manifestar aquestes senyals.

Un sistema és una jerarquia de responsabilitats que no determina el tipus de relacions.

L’enfocament sistèmic té dues teories: teoria general de sistemes i cibernètica. Tots els elements d’un sistema (parella, grup amics, família..) estableixen relacions mútues entre tots els elements del sistema. Hi ha una interdependència/interinfluència, qualsevol cosa que un dels elements faci, afecta als altres elements del sistema (interaccions). L’enfocament sistèmic diu que no es pot conèixer les causes del comportament humà, el conjunt de inputs i outputs és molt extens.    

                                                    

 CAUSALITAT CIRCULAR

     A <--> 1

      Tot és causa i conseqüència alhora

Al veure aquesta relació circular  ens podríem preguntar, -¿Què va ser primer l’ou o la gallina?. Els sistèmics no ho saben però saben el funcionament.  Els autors sistèmics incideixen en el funcionament del sistema (amics, parella, família..), atenen no solament al pacient identificat sinó a més figures de l’entorn.  Quan un professional intervé passa a formar part del sistema, a vegades la intervenció del professional pot ser disfuncional perquè la persona es pot sentir el problema, hem de saber quan sortir-ne.     

Els precursors de la teràpia de grup són Milton Erickson i Gregory Bateson. Aquest últim defineix dos tipus de relacions quan estudiava als indígenes:

Relacions simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant, en escalada o desescalada.  Poden ser destructives o constructives.

Relacions complementàries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent, trobant rols diferents. Poden ser destructives o constructives.  

El tipus d’actitud del professor, psicòleg, amic.. pot influir en el sistema i la seva manera de fer. En els sistemes per mantenir la homeòstasi apareix la rutina, si la homeòstasi no és saludable algun dia algun element del sistema ho manifestarà.

Pràctica

Elaboració de quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació enumerades anteriorment. La seqüència ha de poder iniciar-se en qualsevol punt.

1. Relació simètrica constructiva

Aniversari de la mare--> dos germans competeixen per qui fa el millor regal a la seva mare--> l’Arnau li escriu una carta--> Marc li fa un dibuix i una carta-> l’Arnau li compra un parell d’arracades--> en Marc li compra un collaret--> els dos decideixen regalar-li el conjunt d’arracades i collaret

2. Relació simètrica destructiva

Dos nois estan parats al semàfor--> Es miren de manera desafiant--> Un d’ells s’avança un metre--> L’altre també --> Quan es posa verd acceleren a gran velocitat --> Es salten un semàfor en vermell --> Estan a punt de provocar un accident

3. Relació complementària constructiva

Un nena plora perquè els seus pares s’han separat --> La seva millor amiga s’assabenta i li fa costat perquè no vol sortir de casa --> Gràcies als ànims de la seva amiga comença a fer vida normal --> Al cap d’un temps els pares de la seva amiga es separen

4. Relació complementària destructiva

Dos amics, en Martí i en Pau --> En Martí li demana a en Pau que li expliqui que va passar a l’hora del pati el dimarts --> En Pau canvia de tema perquè no li vol explicar --> En Martí cada cop insisteix més i acaba enfadant-se --> Al final en Martí marxa de males maneres perquè no li vol explicar de cap manera

REFLEXIONS

De l’enfocament sistèmic comparteixo alguns punts, d’altres no hi estic d’acord. En casos d’ assetjament escolar i problemes de parella, es podria fer referència al pacient identificat. També es pot donar el cas que el problema sigui intern de la persona i no sigui la manifestació d’un context no saludable i pugui donar lloc a interpretacions errònies. L’enfocament sistèmic confia en que es pot moure qualsevol peça que afectarà al sistema, els autors sistèmics atenen a més figures de l’entorn i no únicament al pacient identificat. Estic totalment d’acord amb aquest plantejament, és important treballar amb tots els individus del sistema, així s’evita que les culpes puguin caure sobre una sola persona. Si hi ha un problema familiar com podria ser falta de comunicació això no és culpa únicament de la persona que manifesta agressivitat o comportament inadequats. La teoria fins ara bé, el problema es troba a vegades quan planteges a diferents individus del sistema la necessitat d’assistir a teràpia de grup o solament al psicòleg. Molta gent pensa que no té cap problema i s’ho poden prendre malament, insistint amb la importància d’atendre només al pacient identificat.

JORDI SERRADELL

SUSANA PONT

YAIZA NAVARRO