INTROSPECCIÓ

Introducció

El dilluns dia 19 d'octubre tenim per primer cop el professor Ernest Luz, es va presenta i ens va dir que havíem de crear un blog. Aquí penjarem les pràctiques que ens demani a classe. La primera activitat és la introspecció: coneixement que té la persona sobre els seus estats mentals. Wilhelm Wundt, fisiòleg i filòsof aplica per primera vegada el mètode científic d’introspecció (subjectiu).

Pràctica

Al final de la classe ens va deixar deu minuts per reflexionar sobre el que pensem. Els primers moments vaig tenir una sensació d'incertesa, hem va costar concentrar-me perquè era dilluns i la son m'estava guanyant. Vaig mirar al meu voltant i els companys de classe estaven concentrats. Com un llamp em va venir al cap un frase que s'havia dit feia uns vint minuts aproximadament. Les expressions facials són universals. De cop i volta, gràcies aquesta frase, vaig endinsar-me al món de les fotografies. Vaig recordar les típiques exposicions de fotografies de gent de diferents raçes. N'he vist un munt per la televisió. Tinc un amic que li agrada molt aquest tema i sempre que viatja fa fotos a nens, adolescents, adults i avis. En sap molt. En especial recordo una fotografia d'una noia que si li tapaves mitja cara semblava feliç, i si ho feies amb l'altre banda de la cara inspirava melancolia. Li vaig demanar si abans de fer la foto ja s'havia adonat d'aquest detall tan curiós, em va dir que va ser després. És estrany. Com se li va ocórrer? A mi no em passen aquestes coses pel cap. De seguit vaig pensar en totes les tasques que havia de fer quan arribes a casa. Primer hauria de dinar o millor dit berenar perquè a les quatre de la tarda és una mica tard. Els francesos passarien molta gana si dinessin tan tard! Quan penso en ells m'entra gana de menjar croissants. Devien quedar pocs minuts per acabar la classe i el temps per pensar s'estava acabant, vaig preocupar-me una mica perquè no sabia a quina classe havia d'anar després. Encara vaig tenir una reflexió més, com pot ser que ens deixin deu minuts i acabi pensant en francesos i en croissants. Vaig alçar la vista, la gent i el professor inclòs seguien pensant. Quants de pensaments diferents deuen haver-hi per allà.  Va venir-me a la memòria aquella pel·lícula on un home s'aixeca un dia i pot escoltar el pensament de les dones. Al final es torna boig. He pensat més d'una vegada que m’agradaria tenir aquest don però només estones sinó m'estressaria. Es va acabar la classe i vaig seguir pensant en tot el que m’havia passat pel cap durant deu minuts.

Reflexió

Aquest mètode d'introspecció és interessant. M ‘agradat aquesta estona de classe. En molts moments del dia ho poso en pràctica, sempre veig les coses des de un punt de vista diferent del que m'havia semblat primer i puc trobar-hi alternatives. Ara se que té un nom concret: Introspecció.

Penso que és molt important trobar el teu temps i saber que és el de veritat penses i vols. Moltes vegades no aprofundim en els nostres pensaments i això ens pots crear malestar sense saber-ne el motiu.